BTT - VUELTA AL PEDRAFORCA

A las 8:00h paso a recoger a Oscar un compañero del trabajo con el que había quedado para ir hacer una ruta por el Cadi en Btt.

Después de montar las bicicletas nos dirigimos hacía Bagá punto de inicio de nuestra ruta. Antes de llegar, hacemos una parada en Guardiola de Bergueda donde desayunamos.

Llegamos a Bagá, dejamos el coche al lado del centro de información del Parque Natural del Cadí- Moixero; y empezamos a pedalear suave por la carretera que va a Gliscareny, pasados los primeros 5 km, que nos sirven para ir calentando, cogemos una pista en buen estado que nos lleva en progresiva ascensión hasta el Coll de la Bena 1.439m primero y Coll de la Bauma 1.577m después ; aquí hacemos una parada para hacer algunas fotos y comernos una barrita energética antes de seguir subiendo.

Continuamos la ruta, mientras vamos subiendo contemplamos a lo lejos el Pedraforca, la pista no es nada técnica; lo que nos permite disfrutar del paisaje.

Coincidiendo con el kilómetro 20 llegamos al punto más alto de la ruta el Coll de Torn 1.914m; desde aquí empezamos a descender; rápidamente, el cuentakilómetros se pone a 45 km/h adrenalina para el cuerpo, llegando al Mirador del Gresolet nos encontramos con muchos coches, nos vamos abriendo paso hasta coger la carretera que lleva a Saldes.
En Saldes hacemos una nueva parada, para contemplar de nuevo el Pedraforca y la tartera y comer algo.

Pasado el puente giramos por la pista que sale a nuestra izquierda dirección Refugi del Gresolet; Coll de la Bauma; al principio es bajada; pero poco a poco planea para empezar a subir, ya llevamos unas 3h y 40 km y esto se empiezan a notar en las piernas.

Esta pista tiene bastante circulación de coches; lo que en alguna ocasión bajamos de las bicis para dejarles pasar.

Una vez en el refugio del Gresolet nos queda el último tramo de subida fuerte del día hasta volver de nuevo al Coll de la Bauma, donde deshacemos el camino que esta mañana habíamos hecho de subida.hasta el coll de la Bena; desde aquí cogemos la carretera para volver a Bagá.

DATOS TÉCNICOS

Salida: Bagà
Distancia: 56 Km
Desnivel positivo: 1900m aproximado.
Tiempo con paradas varias: 5h39
Punto más alto del recorrido: Coll del Torn 1.918m

Cursa Cavalls del Vent

Benvolguts, Desde Salomon ens complau fer-vos conèixer que el proper mes d’octubre, concretament els dies 3 i 4, tindrà lloc la primera prova de les Salomon Nature Trails amb la cursa de Cavalls de Vent. Per primera vegada el Parc Natural del Cadí Moixeró obrirà les seves portes per acollir aquesta cursa de 80 Km que tindrà lloc en un paratge tan singular i màgic.
Us adjuntem el trípitic amb tota la informació de la cursa que esperem feu arribar a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades. Es recorda a tothom que hi estigui interessat que les plaçes són limitades.

Trobareu més informació a la web

www.cavallsdelvent.com y www.salomonrunning/sp.com
Una forta abraçada.

Font: www.salomonrunning/sp.com

Aquest diumenge he pujat a Núria a córrer la 3ª Clàssica a l’Olla de la Vall de Núria; 9e Campionat de Catalunya de curses d’alta muntanya i 1er Gran Premi Internacional de les Nacions.
A les 6:30h del matí sortíem de Sant Joan de les Abadesses, direcció Ribes de Freser per agafar el primer cremallera de les 7:30h cap a Núria; al arribar el meu pare i el meu oncle que m’han acompanyat han començat a pujar cap al Coll de Noufonts, on hi había el 4art avituallament, per animar els corredors, jo m’he anat a recollir el dorsal, a la cua m’he trobat amb la Yolanda, la Belen, el Alex Palos i el l’Oscar de l’Equip Verticrunners.

Desprès de recollir el dorsal, n'hem vaig a cambiar i preparar les coses, al acabar començo a escalfar una mica, fins que ens criden per megafonia per anar a passar el control del xip i verificar que portem el paravent.

Uns minuts abans de donar-se la sortida l’Anna Serra, ex campiona del món a llegit un manifest demanant que la junta de la federació fes tot lo possible perquè la Selecció Catalana pogués tornar a competir en tots els esdeveniments internacionals.

A les 9:30h s’ha donat la sortida conjunta amb 422 corredors, una primera volta al voltant del Santuari per anar estirant la cursa i enfilem cap al Puigmal passant pel Cim de l’Ortiga; la primera pujada i la mes dura del recorregut, d’uns 1.000m de desnivell positiu en 4 km, bé podria ser un kilòmetre vertical.

Des de lluny es podia veure el Puigmal amb molts aficionats animant amb esquelles, senyeres i estelades; això era un plus de motivació pels corredors que arribàvem.

Un cop a d’alt del cim del Puigmal hem prenc el primer gel i un got d’aigua del avituallament que hi había, continuo passant per el Puigmal Petit del Segre 2.810m; Puigmal de Segre 2.843 fins arribar al tercer control de pas que està situat en el Coll de Finestrelles 2.604m; en aquest punt porto 1h31’ de cursa; continuo acumulant kilòmetres i desnivell pujant als cims de Puig de la Coma de Finestrelles 2.744, Pic de Finestrelles 2.828, Pic de Núria 2.794m i Pic de Noufonts 2.861; el recorregut es espectacular molt ràpid però també trenca cames pujant i baixant tota l’estona, una cursa d’alta muntanya de les de veritat i es que en tot moment et trobes per sobre dels 2.500m i això també es comença a notar a les cames.

Al Coll de Noufonts CP4, hem trobo amb el meu pare i el meu oncle que estan animant amb les esquelles hem donen ànims i hem preguntes com vaig; anar fent anar fent contesto; en aquells moments portava 2h23 i 13 km.

Pujada dura i amb conseqüències la que hem portava fins el Pic de Noucreus 2.799m on hem començarien a entrar rampes poc després al Coll de Noucreus, no podia ser però estava tornant a passar; intento caminar poc a poc però es impossible; estiro una mica i continuo mig coix caminant i corrent poc a poc on puc fins el següent control Pic de Font Negre 2.728. hem quedaven uns 6 kilòmetres tot de baixada, hem prenc l’ últim gel amb cafeïna a veure si hem fa alguna cosa; però quan intento apretar una mica tornen aparèixer les rampes al adductor dret i també l’esquerra; veien que ja no es pot fer un bon temps i pensant en la cursa del Canigó; baixo suau fins la meta on arribo en 3h35’.

Al acabar; recupero forces a la carpa que hi havia amb beguda i solid i n'hem vaig a estirar mentre espero que arribin la resta de companys de l’equip i la família que baixi del coll de noufonts.
Després de veure el lliurament de premis i el sorteig de material baixem de nou cap a Ribes de fresser.

Aquest cop el temps a acompanyat i he pogut fer la cursa de l’Olla de Núria; una cursa que te tots els ingredients, (un entorn idíl·lic com la Vall de Núria per fer curses de muntanya, avituallaments correctes, marcatge del millor que hi ha, els nombrosos aficionats que estaven als controls de pas i avituallaments gracies a la iniciativa que es va fer a traves de la pàgina web de la cursa, resumim una organització excel·lent, perquè el temps es converteixi amb un referent. FELICITATS ¡!!!

Dades Tècniques:

La IIIª cursa CLÀSSICA A L’OLLA DE LA VALL DE NÚRIA té una distància de 21kmDesnivell: positiu de 1940m i negatiu de 1940m per tant, desnivell acumulat de 3880m.Cota mínima 1967m. Màxima 2913m. Amb un 72% del recorregut per sobre els 2700m,Quatre pics de més de 2800m i un de més de 2900m. el que fa que, conjuntament amb una prova italiana, sigui la cursa mundial amb més percentatge de recorregut per sobre els 2500 metres. A part de ser una de les poques curses mundials, que no trepitja ni un sol metre d'asfalt.La sortida i l'arribada davant del Santuari.Hi haurà 5 controls amb avituallament líquid i sòlid.

Classificació general homes/dones
http://www.unioexcursionistavic.org/arxius/documents/Resultats_Olla_2009.pdf

Fotos: http://picasaweb.google.es/Trailrunner1981/IIICLASSICAOLLADENURIA

Course des Crestes Pays Basque.

El pasado 4 de Julio fui junto con el resto de compañeros y acompañantes del equipo Verticrunners a Espelette, el pueblo de los pimientos, a correr la 34 edición de la Course des Crestes Pays Basque.

Nos encontramos con un pueblo volcado con la organización de su carrera; , ya sea en los numerosos avituallamientos, animando a los participantes o tocando en diferentes orquestas repartidas a lo largo del recorrido.
Como es habitual en la mayoría de carreras en Francia y el País Vasco, está carrera no deja a nadie indiferente.

La carrera, mejor dicho las carreras(por que hay 3, mas una caminada popular) son de 13, 19 y 27 Km.

De entre las 3 opciones escogí para correr la de 27Km teniendo está algo más de desnivel y la parte de las crestas, que da nombre a la carrera.

El sábado; después de desayunar y coger las bolsas con todo lo que necesitábamos para la carrera y ropa de recambio; nos vamos en diferentes coches hacía Espelette donde pasaríamos todo el día.

Al llegar a Espelette, lo primero que hacemos es ir a buscar los dorsales que ya tiene Mónica preparados, como las carreras tenían diferentes horarios de salida; la más temprana la de 27km, que empezaba a las 15:30h; y teníamos que comer unos antes y otros más tarde, nos separamos quedando de nuevo para la entrega de premios.

Vamos haciendo tiempo, visitando Espelette hasta que llega la hora de cambiarnos e ir a la salida. Cuando llegamos ya hay mucha gente preparada; nos vamos metiendo como podemos intentando colocarnos lo más adelante posible.

A las 15:30h se da la salida de 27km, los primeros kilómetros son por asfalto, lo que permite estirar la carrera e ir adelantando corredores; llego al primer avituallamiento, donde paro para beber un vaso de agua, justo después empieza la primera subida seria por camino pedestre, aquí mucha gente empieza a caminar con lo que se genera un buen tapón para los que queremos ir más rápidos, el camino sigue subiendo hasta llegar a Escandray 550m en el kilómetro 6 aquí planea un poco y se encuentra el tercer avituallamiento, donde vuelvo a parar y me tomo dos vasos más de agua; continuo subiendo hacia la cima del Mondarrain punto más alto de la carrera, entre los ánimos del publico que a subido animar, oigo una voz conocida; es Ricard; que ha subido para darnos ánimos en está dura subida.

Continuo subiendo, a un ritmo constante, no puedo ver la cima porque la cubre la niebla, de repente entro en un bosque, que con la niebla parece sacado de algún libro de fantasía, saliendo del bosque queda un poco de subida donde con la ayuda de las manos consigo llegar hasta la cima del Mondarraín 750m, donde hay otro avituallamiento; me encuentro bien de fuerzas y decido continuar sin pararme mucho; un poco de bajada y se vuelve a coger un tramo de pista, hasta el collado de Usarte, donde por caminos entre prados llego al punto más alejado de la carrera collado de Zucuta, punto fronterizo entre Francia y España.

Por fin!!! Llego al tramo de las famosas crestas que dan nombre a la carrera; lastima que la niebla no deja ver el paisaje de alrededor; es el tramo más espectacular de la carrera; al acabar las crestas una bajada rápida y peligrosa ya que el suelo estaba bastante resbaladizo hasta llegar de nuevo al collado de Usarte.

Después de una bajada bastante larga llego a la cabaña de los cazadores, donde hay otro avituallamiento; (ya he perdido la cuenta de los que he pasado); pasado el collado de Tríos Croix, se sube hasta la última cima de la carrera; Errebi 580m; a partir de aquí todo es bajada.

Llevo un buen tiempo; para poder hacer 2h30’, decido entonces apretar un poco más; ya que el terreno lo permite; un poco de camino con algún repechón hace que tenga que forzar la máquina y disminuya el ritmo, a lo lejos se divisa Espelette.

No me queda mucho unos 6 Km. que parecen que van a ser de pista y asfalto (por una parte me alegro, pero se que se van hacer muy largos) ; continuo bajando lo más rápido posible, tengo la sensación que no voy a llegar aunque continuo intentando ir adelantando a más corredores una forma de evadirme de mi propio cansancio; cruzo el puente de Espelette en la pequeña bajada que hay me entran dos calambres musculares simultáneos en los dos isquios, me paro un poco y continuo ahora algo más lento, entro en el pueblo; en las calles mucha gente animando, esto me da un poco de ánimos para hacer el último esfuerzo; 2 kilómetros al sprint con otros tres corredores hasta la meta, que cruzo en 2h19.

Después de juntarnos con todo el equipo de nuevo e ir a ver la entrega de premios donde conseguimos el tercer puesto como equipo; tocaba recuperar fuerzas; con una buena cena que la organización tenia preparada para los más de 2.000 asistentes entre corredores y acompañantes; la cena era una autentica fiesta, que duro hasta altas horas de la madrugada.

El domingo antes de volver a Barcelona pudimos presenciar uno de los deportes típicos de la región la fuerza basca; de la cual fuimos participes en una de las pruebas.

La III Olla de Núria, una cursa d’altura

El proper diumenge 19 de juliol se celebrarà la III Olla de Núria, organitzada per la Unió Excursionista de Vic i que enguany serà el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya de la FEEC.

La cursa, amb 21 km de recorregut i un desnivell acumulat de 3.880 m, és tot un repte per als corredors de muntanya, ja que el 72 % del recorregut transita per sobre els 2.700 m. Un traçat que discorre per 4 pics de més de 2.800 m i pel sostre del Pirineu Oriental català, el Puigmal (2.913 m).

La sortida de la cursa serà al santuari de Núria (Ripollès) a les 9.30 h, després de la reunió prèvia, i l’arribada serà al mateix santuari, un cop els corredors hagin completat el recorregut dissenyat per l'organització.

L'organització vol que l’Olla de Núria, més que una cursa, sigui també un dia molt especial per a tots els visitants de la vall. Per això es programaran activitats guiades per anar a animar els corredors als llocs més emblemàtics del recorregut.

El preu de la inscripció va des dels 20 als 33 euros, amb el viatge en cremallera inclòs. Per a complementar la informació podeu consultar el web de la Unió Excursionista de Vic.

Font: Unió Excursionista de Vic

Ultra Trail Andorra

Kílian Jornet i Emanuela Brizio, s’emporten la glòria a Andorra

El passat diumenge 28 de juny es va disputar l’Skyrace d’Andorra, la 3a cursa de les Skyrunner World Series, la Copa del Món de Curses de Muntanya, organitzada per la Federació Andorrana de Muntanya, amb victòries per al català Kílian Jornet (Poliesportiu Puigcerdà SE) i la italiana Emanuela Brizio.

Els corredors, entre els quals hi havia una nombrosa participació dels membres de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, van haver de superar un recorregut de 36 km amb un desnivell de 2.738 m positius d’una cursa que paral·lelament també formava part del calendari de curses Open de la FEEC.

L’espectacle estava garantit per la presència en la cursa -que com ja és habitual se celebra a la zona de Vallnord del Principat- de grans noms internacionals. Entre ells, Kilian Jornet i Agustí Roc (AE Mountain Runners del Berguedà) que, fins al cim del Coma Pedrosa, els separaven només uns pocs segons. La distància, però, va anar augmentant a partir d’aquest punt arribant al final de la cursa amb una diferència de 7 minuts. Completà el podi en categoria masculina l’anglès Rob Jebb.

Cal destacar, de manera especial, la sensacional cursa que va fer Just Sociats (AAEET de Valls). Durant tota la cursa va anar remuntant posicions fins arribar a anar 3r durant bona part de la cursa. Només en l’últim tram, l’anglès Rob Jebb el va avançar i el va relegar a la 4a posició. Un corredor que està fent una molt bona temporada de muntanya i que segur que ens donarà grans èxits. Una altra peça que mai falla és Toti Bes (Ski Club Camprodon SE), que finalment va ser 8è, demostrant que es mou molt a gust en aquests tipus de terrenys durs. Xavi Espiña (CE Guissonenc) acabà 15è en una cursa molt regular, i Òscar Roig (Pedala.cat de Balaguer) finalment entrà en 16a posició.

Pel que fa a la cursa en categoria femenina, a banda de la victòria d’una intractable Brizio, seguida per l’andorrana Stephanie Jiménez i la portuguesa Rosa Madureira, cal destacar l’excel·lent 4a posició aconseguida per l’osonenca Laia Andreu (UE Vic), que va demostrar una altra vagada que està entre les millors de la Copa del Món. Va fer una cursa molt intel·ligent, sabent que era molt llarga i reservant forces durant tot el recorregut. Felicitats.

Ímpetu, joventut, ganes i passió fou el que va deixar fora de combat a Mireia Miró (UEC de Gràcia). L’actual subcampiona del món d’esquí de muntanya va sortir molt forta, amb les primeres, i fins i tot va dominar la prova durant alguns quilòmetres; però una prova tan llarga, un petit ensurt d’atac d’asma i un cop de calor, la van deixar molt tocada físicament. Fins i tot, quan estava sent atesa en l’ambulància, es va aixecar per continuar i acabar la cursa, tot i que en molt males condicions. De tot se n’aprèn. I a pesar de tot plegat finalitzà 7a. Finalment cal destacar la 8a plaça que aconseguí Neus Parcerisas (AE Mountain Runners del Berguedà), que va patir la duresa d’una cursa tan llarga com aquesta d’Andorra.

Finalment cal destacar la 2a posició per equips aconseguida per la Selecció Catalana, que actualment ocupa la 4a plaça en la general de la Copa del Món. Una classificació que estem segurs que millorarà al llarg de les properes curses de la Copa.

Font: http://www.feec.org/central.php